mediomatix

Definiziun, diever e fuorma

Ils verbs ein plaids ch'expriman in'acziun.

magliar, beiber, siglir, cuorer, durmir, tener

Verbs san ins conjugar, quei vul dir ch'il verb sa haver differentas fuormas, tut tenor persuna, numerus (singular/plural), temps (p.ex. imperfect) e modus (p.ex. conjunctiv).

jeu audel, els tschontschan, ti fugesses, ins carteva

Ins sa differenziar ils verbs tenor il diever ni la fuorma. Tenor il diever san ins distinguer treis differents tips da verbs.

• ils verbs auxiliars (2.4.2.)

• ils verbs modals (2.4.3.)

• ils verbs per propi (2.4.4.)

Tenor la fuorma san ins distinguer duas sorts da verbs:

• verbs cun fuormas finitas (2.4.9.)

• verbs cun fuormas infinitas (2.4.10.)

Ils verbs auxiliars

Ei dat treis verbs auxiliars:

esser, haver, vegnir

Ils verbs auxiliars vegnan duvrai per formar ils temps cumponi (perfect, plusquamperfect, futur e futur exact) e las fuormas dil passiv.

Ils treis verbs auxiliars conjugai el present:

esser	haver	vegnir
jeu sun	jeu hai	jeu vegn(el)
ti eis	ti has	ti vegn(a)s
el/ella ei	el/ella ha	el/ella vegn
nus essan	nus (ha)vein	nus vegnin
vus essas	vus (ha)veis	vus vegnis
els/ellas ein	els/ellas han	els/ellas vegnan

Pieder ha zambergiau ina roda d'aua. (perfect)

Ils buobs eran scappai egl uaul. (plusquamperfect)

Ottilia vegn a far ina petta cun puaunas. (futur)

Nus vegnin ad esser setschentadas entuorn las siat. (futur exact)

La lavur ei vegnida fatga a moda exacta. (passiv)

Renviament:

Ils treis verbs auxiliars en tut ils temps e modus sesanflan alla fin dil capetel 'Ils verbs'.

Ils verbs modals

Ei dat siat verbs modals.

astgar, puder, duer, saver, stuer, vuler, munglar

Anna Pia duei saver siat verbs modals.

Ad in verb modal suonda adina in auter verb egl infinitiv.

Els astgan ir a kino questa sera.

Jeu pos strusch star sidretg.

Els duein dir la verdad.

Sas ti tschintschar engles?

El sto ir a casa.

Ella vul buca capir la situaziun.

Vus mungleis nuota panzar.

Renviament:

Ils verbs modals en tut ils temps e modus sesanflan alla fin dil capetel 'Ils verbs'.

Ils verbs per propi

Verbs per propi ein tut ils verbs ch'ein buca verbs auxiliars ni verbs modals. Els expriman a moda independenta l'acziun ni il stadi dil subject.

Romana beiba in migiel latg.

Aurel legia igl artechel da gasetta.

Oscar ha construiu in aviun.

Ei dat tschun differentas sorts da verbs per propi:

• verbs impersunals

• verbs transitivs

• verbs intransitivs

• verbs reflexivs

• verbs copula

Ils verbs impersunals

Ils verbs transitivs

Ils verbs intransitivs

Ils verbs reflexivs

Ils verbs copula

Las quater conjugaziuns regularas dil verb

Ei dat quater conjugaziuns regularas dil verb:

1. verbs sin -ar

2. verbs sin -er

3. verbs sin '-er

4. verbs sin -ir

1. gidar	2. temer	3. vender	4. sentir
jeu gidel	jeu temel	jeu vendel	jeu sentel
ti gidas	ti temas	ti vendas	ti sentas
el/ella gida	el/ella tema	el/ella venda	el/ella senta
nus gidein	nus temein/temin	nus vendein/vendin	nus sentin
vus gideis	vus temeis/temis	vus vendeis/vendis	vus sentis
els/ellas gidan	els/ellas teman	els/ellas vendan	els/ellas sentan

Remarcas:

• Igl infinitiv dalla tiarza conjugaziun porta igl accent sil tschep, quel dallas autras conjugaziuns silla finiziun.

• Ils verbs regulars dalla secunda e tiarza conjugaziun prendan fetg savens las finiziuns dalla quarta conjugaziun ell'emprema e secunda persuna dil plural. Las fuormas dall'emprema e secunda persuna dil plural el conjunctiv sedrezzan tenor las finiziuns -in/-is ni -ein/-eis dil present.

nus vendein – che nus vendeien

nus vendin – che nus vendîen

• Ils verbs irregulars han quasi tuts las finiziuns -ein/-eis ell'emprema e secunda persuna dil plural.

nus havein, vus haveis

nus savein, vus saveis

nus targein, vus targeis

Renviament:

In verb da mintga conjugaziun en tut ils temps e modus sesanfla alla fin dil capetel 'Ils verbs'.

Las conjugaziuns d'ina gronda part dils verbs sursilvans anflan ins el cudischet 'La conjugaziun dils verbs romontschs sursilvans'. (Casa editura cantunala per mieds d'instrucziun, Cuera – 1986)

Verbs cun irregularitads

Ei dat verbs che vegnan buca conjugai tenor las quater conjugaziuns regularas. Els han irregularitads ella conjugaziun. Ins sa differenziar las suandontas irregularitads:

• verbs alternonts

purtar – jeu portel

• verbs cun -esch

finir – jeu fineschel

• verbs cun midadas ortograficas

ligiar – jeu ligel

Ils verbs alternonts

Ils verbs cugl infix '-esch'

Ils verbs cun midadas ortograficas

Ils verbs factitivs

Ils verbs factitivs ein verbs ch'expriman in 'far far' ni 'far daventar'. Els derivan da nomens, adjectivs ni verbs ed han la finiziun -entar.

durmir – durmentar

beiber – buentar

negar – neghentar

quescher – cuschentar

siglir – siglientar

seccar – sechentar

staunchel – stunclentar

vilau – vilentar

Quella lavur stunclenta nus.

Enzatgi ha neghentau il gat da nies vischin.

Sara ha stuiu schar durmentar siu tgaun.

Els han siglientau la puorla per nuot.

Igl um da fatschenta ha cuschentau sia cunscienzia.

Ils verbs irregulars

Ei dat verbs ch'ein cumpleinamein irregulars.

ir	far	dir	dar
jeu mon	jeu fetsch	jeu ditgel	jeu dun
ti vas	ti fas	ti di(a)s	ti das
el/ella va	el/ella fa	el/ella di	el/ella dat
nus mein	nus fagein	nus schein	nus dein
vus meis	vus fageis	vus scheis	vus deis
els/ellas van	els/ellas fan	els/ellas di(a)n	els/ellas dattan

Renviament:

Quels verbs en tut ils temps e modus ed ulteriurs verbs irregulars sesanflan alla fin dil capetel 'Ils verbs'.

Las fuormas finitas

Las fuormas finitas ein fuormas ch'ein conjugadas e specificadas tenor la persuna, il numerus (singular ni plural), il modus ed il temps.

1. persuna plural, indicativ, present	Oz fagein* nus ina tura.*
3. persuna singular, cundiziunal, perfect	Toni fuss* pli bugen staus a casa.*